Hoya Kerrii.
Sovint als gardens trobem aquesta planta amb un sol cor, però si fem el següent, ens donarà molts metres de cors i moltes flors de cera que et perfumaran de nit, especialment tot l’agost.
Es molt fàcil de cuidar i força longeva.
Agafem la fulla junt amb el seu pa de terra i la subjectem en un suport de fusta vella o suro, simulant la natura de les selves tropicals ( te un sistema radicular petit) . Idem com es troben les orquídies i bromèlies en el seu hàbitat natural.
Col·locar la planta el més a prop possible de tronc vell o suro així te tota la humitat que li proporcionen aquests elements naturals, arrelant i creixent adossada al tronc doncs es tracta d’una planta enfiladissa. Pot arribar a fer 10 metres d’alçada en el seu habitat natural. Utilitzar els mateixos adobs de plantes epífites, també foliars.
Originaria de Xina, Vietnam, Laos, Cambodja i Tailàndia, és una planta que necessita molta humitat ambiental, calor, preferentment aigües de qualitat i terra universal barrejada amb substrat d’orquídies. Necessita molta llum. Si li toca poc el sol, les fulles seran ben verdes lluentes, grans i carnoses. Ideal que nomes li toqui el sol de primera hora del mati per mantenir ben boniques les fulles i així tambe pugui florir.
Si fa força calor estaria be humitejar les fulles. Regar-la força especialment amb temperatures altes, a temperatures baixes reduir molt els regs tenint en compte que te forces reserves d’aigua a les fulles doncs és carnosa
Les plantes ja madures fan uns ramets de flors, amb 25 floretes que semblen totalment de cera.
