Les orquídies es troben preferentment a les juntures dels arbres, és a la juntura on es poden acumular restes orgàniques i excrements d’ocells i és en aquest tou on les orquídies poden arrelar. Han creat una estructura cel·lular anomenada velam, que protegeix l’arrel pròpiament dita de l’exposició i que actua, alhora de reserva d’aigua. Així, veiem que quan reguem la planta, les arrels s’omplen d’aigua, com una esponja i es tornen verdes, mentre que quan estan seques, el velam és quasi be blanc, tan sols, la punta d’aquest quan creix serà verda. Aquest velam s’arrapa a l’escorça dels arbres proporcionant suport a les plantes.
Ha de quedar clar que les arrels no fan la fotosíntesis, així que no és necessari que el test sigui transparent i tampoc és necessari per veure si les arrels necessiten aigua doncs a vegades es fa verdet per la humitat i la llum i ens pensem que les arrels tenen emmagatzemada aigua i no és el cas. Millor guiar-nos per si la planta pesa o no. Si pesa es que té aigua acumulada a les arrels.
Cal tenir en compte que moltes orquídies es moren per excés de reg. Tanta aigua rep, tanta aigua que cal treure perquè en el seu hàbitat a l’hivern plou tot el dia i a l’estiu cada dia però seguidament el vent les asseca així que entre reg i reg cal assecar-se, no pot quedar aigua acumulada a les fulles ni a les arrels.
La qualitat de l’aigua és importantíssim, el ph de l’aigua és determinant, per anar bé ha d’estar entre 5,5 i 6. Es recomana aigua de pluja, d’osmosis o aigua destil·lada.
Es clau per lluir d’una bona col·lecció d’orquídies: bona aigua, un bon adob, un control de la temperatura-ventilació i la llum. El sol directe evidentment crema les fulles però el sol de primera hora del mati o del final del dia no crema les fulles.
Pel més avançats que gaudeixen de orquídies botàniques un molt bon indicador és veure el típic verdet a les parets i vidres de l’hivernacle i les molses als testos
En el mercat hi ha una gran varietat d’adobs específics d’orquídies però molts s’estimen més l adob de lenta alliberació, l’Osmocote, el guano o be rallar fems molt ben fermentats o be fer-los un mateix incloent sulfat de magnesi i nitrat de calci. Amb els adobs comercials sempre cal ficar menys quantitat que la que recomana el fabricant. Es bona ide,a variar doncs a la natura no sempre tenen la mateixa dosificació d’adob . S’aconsella un adob cada tres regs.
Les orquídies a més de cultivar-les en un test convencional podem utilitzar altres suports així les naturalitzem.
Aquelles orquídies que agraeixen una millor ventilació de les arrels és aconsellable testos de terracota amb molts forats o suports com suros, troncs, cistelles de fusta … per orquídies com: brassia, cattleya, vanda, miltonies…. i les que necessitarien més humitat i es poden tenir amb testos convencionals serien: phalaenopsis, paphiopedilum, cymbidium..
El substrat d’orquídies pot ser o be barreja d’aquests substrats o triar-ne un de sol. Els substrats són: escorça de pi, coco, 100% carbó ( no es descomposa mai), sphagnum, marbre (calç de lenta alliberació). Però podem cultivar perfectament una vanda només amb carbó o una phalaenopsis amb nomes escorça de pi. S’aconsella fer un canvi de substrat una vegada a l’any i trasplantar-les quan les arrels són actives, noves i treu brots nous o quan te un keiki ( fill amb hawaià).
El procés és el següent: floració, descans de la planta, s’activen les arrels i llavors trasplantem.
Quan trasplantem podem aprofitar i fer una neteja d’arrels velles, tocades, sempre i quant netegem les tisores prèviament amb foc i un cop tallades les arrels les desinfectem submergint-les amb un fungicida polivalent, arrelador d’hormones i aigua.
Les fulles que es van engroguint no cal treure-les fins que estan seques del tot perquè la planta es va alimentant dels nutrients que queden a la fulla, com fan els arbres de fulla caduca, així con la tija floral una vegada passada la floració tot i que si la traiem( pel segon nus) per un tema estètic, no passa res.
És MOLT important aquesta dita: Orquídia que se mueve, orquídia que se muere. La planta ha de quedar ben subjecte al suport o test, no pot ballar mai, el substrat ha de quedar ben compactat.
Les fulles que es van engroguint no cal treure-les fins que estan seques del tot perquè la planta es va alimentant dels nutrients que queden a la fulla, com fan els arbres de fulla caduca, així con la tija floral una vegada passada la floració tot i que si la traiem( pel segon nus) per un tema estètic, no passa res.
És MOLT important aquesta dita: Orquídia que se mueve, orquídia que se muere. La planta ha de quedar ben subjecte al suport o test, no pot ballar mai, el substrat ha de quedar ben compactat.
