Tranquil·lament en el teu balcó, terrassa o jardí pots lluir d’una bona col·lecció de precioses flors d’orquídies. I si ets tan afortunat de gaudir d’arbres o plantes de grans dimensions al teu jardí o terrassa, vegetals que serveixen de suport a les teves orquídies, llavors simularàs tan be la natura, que convertiràs aquest espai en un paradís de flors i en conseqüència serà per a tu la jardineria, una gran passió.
La més agraïda i de fàcil manteniment és la Cymbidium
T’oferirà les seves flors des d’octubre a maig!! I duraran entre sis i 12 setmanes si gaudeixen de les atencions necessàries. Evidentment també s’aclimaten perfectament a l’interior de casa.
A diferència d’altres orquídies, la cymbidium pot aguantar temperatures baixes: sempre per sobre de 0°, tot i que poden aguantar -1° durant períodes curts.
Es podria dir que floreixen sense problemes amb temperatures estiuenques i tardors i hiverns frescos. Les seves flors són d’una mida considerable.
A la natura creixen com a plantes epífites o com a plantes terrestres però les que cultivem a casa són totes epífites
La quantitat de vares florals, la diversitat de colors de les flors : blanques, verdoses, grogoses, taronjades, rosades, vermelles, porpres, marronoses… d’aspecte sedós i, sovint, suaument perfumades i la grandària dels exemplars potencien l’efecte decoratiu de les Cymbidium.
Aquestes plantes poden fer entre 25 i 120 centímetres d’alçada i entre 30 i 90 centímetres de diàmetre.
Plantes natives de l’Himàlaia, el Tibet i les zones altes (i menys càlides) de Taiwan, Birmània, Filipines, Malàisia, Borneo i el nord d’Austràlia.
Les Cymbidium creixen molt lentament i en sentit horitzontal i desenvolupen un nou brot cada any sobre un curt rizoma.
Les fulles i les tiges florals sorgeixen de pseudobulbs.
Tasques de jardineria amb les cymbidium:
Important: Els testos han d’ajustar-se a la grandària del pa d’arrels, ja que són plantes que necessiten sentir-se ben subjectades
Llum: Necessiten molta llum, millor indirecte tot i que aguanten sol directe fora de les hores de més radiació solar. L’ ideal és situar-les en una orientació sud durant la tardor i l’hivern, i est durant la resta de l’any. Si les fulles estan molt fosques significa que els falta llum, si tenen un to grogós que els n’hi sobra; el més normal és que siguin de color verd clar.
Temperatura: Viuen també molt bé dins de casa, en espais sense calefacció o en hivernacles temperats (no tropicals). Durant l’estiu i la tardor han de gaudir de 23-30° durant el dia, i de 10-15° durant la nit; durant l’hivern, de 18-24° i de 7-12°, respectivament. A la primavera, una vegada ha acabat el risc de glaçades i la floració a finalitzat, convé treure-les a l’exterior, a un lloc lluminós, però fora del sol directe, perquè percebin la diferència de temperatura entre el dia i la nit, ja que, en cas contrari, no refloriran la següent tardor. Cal esperar que les flors s’obrin per a tornar les plantes als ambients d’interior.
Són exigents amb una bona ventilació com la resta de les orquídies. Si la tenim a l’interior de casa, caldrà ventilar l’habitació cada dia, faci fred o calor per tenir la ben ventilada i eliminar l’excés d’humitat. Després de cada reg es convenient que l’aire l’assequi.
Reg: Cal regar-les sovint, el substrat no pot quedar sec. La freqüència depèn de la temperatura externa i de la sequedat ambiental). A l’estiu, si la temperatura puja excessivament caldrà polvoritzar be les fulles.
Necessiten d’una humitat mínima del 50%
La qualitat de l’aigua és important. Ideal aigua de pluja o aigua embotellada o de l’aire condicionat. Evitar aigües lliures de clor i sal
Adob: Els fertilitzants han d’aplicar-durant el cicle vegetatiu, respectant els cicles de repòs. A la primavera i estiu fins a principis de tardor, afegir adobs líquids per a orquídies cada dos regs. També és convenient efectuar polvoritzacions amb adobs foliars durant l’època de creixement i floració. No mullar mai les flors.
En el mercat hi ha un munt de productes per revitalitzar-les quan no hem estat uns excel·lents jardiners i les orquídies no floreixen com nosaltres voldríem. Donen molt bons resultats els fertilitzant d’orquídies Compo i l’adob de Massó i per els més constants amb el manteniment de les seves plantes hi ha el tractament homeopàtic de la casa Neudorff, tot un elixir per a les orquídies.
Tutors i poda de les vares: Si les vares són molt altes és important posar-los un tutor (s’acostuma a fer servir bambú) perquè no es trenquin pel pes. S’han de tallar ben arran una vegada les flors han caigut.
Plagues: Una cymbidiym amb bones atencions difícilment és atacada per plagues. L’excés d’aigua però pot provocar que faci acte de presència el fong gris (Botrytis). També és important vigilar la presència de les cotxinilles cerosa i cotonera, i de l’aranya vermella en ambients molt secs.
Plantació i canvi de test: Els agrada viure en un test on estiguin estretes. Només s’han de canviar de test quan ho necessiten —cada dos o tres anys— perquè han omplert el recipient i han esgotat el substrat, però sempre quan s’acabi la floració. Aleshores, també és el moment de dividir les mates en grups de tres a cinc pseudobulbs. El nou test ha de ser només una mica més gros, amb forats de drenatge, nou i net, ja que són plantes molt sensibles a les infeccions bacterianes; no cal que el test sigui transparent, tot i que això permet observar el grau d’humitat de la terra i saber quan cal regar-les. El pa d’arrels s’ha d’afluixar i obrir una mica per a desenredar les arrels i afavorir que s’estenguin. Cal eliminar el substrat vell i les arrels mortes que es vegin marrons i seques, i respectar les blanques i fermes. Un cop tallades les arrels és convenient tractar-les amb qualsevol fungicida de contacte o sistèmic.
És important comprimir el substrat per a treure les bosses d’aire i assegurar un bon contacte amb les arrels. Els pseudobulbs no han de quedar enterrats ni s’han de podar les arrels que sobresurtin. El trasplantament ha d’acabar amb un reg generós, amb cura que dreni bé tot l’accés d’aigua.
Necessiten testos petits per tenir les arrels ben atapeïdes. Estrènyer molt els ingredients del test. Per comprovar si ho hem fet bé agafarem des de la base, totes les fulles de la planta i la aixecarem. Si se’ns queda a la mà la planta i cau el test és que ho hem fet malament, si el test acompanya la planta és que ho hem fet bé
Substrat. Com totes les orquídies necessiten un bon substrat amb un excel·lent drenatge i que no produeixi embassaments o compactacions. El forat del test ha de ser ben gran. Els ingredients del test han de ser: a la base, pedra volcànica i a sobre una barreja de torba, escorça tractada si és especial orquídies millor, terra de castanyer i terra universal.
