Els arbres convertits en obres d’art naturals gràcies a les antigues tècniques del bonsai. Els escultòrics ficus Ginseng, que treuen profit a les extravagants formes rabassudes de les arrels del Ficus microcarpa per a esdevenir un repertori de falsos bonsais molt més fàcils de cuidar.
El bambú de la sort, en realitat un dragó (Dracaena sanderiana o D.braunii) que pot viure a l’aigua i adoptar les formes més diverses: des de simples tiges amb l’extrem corbat en espiral fins a manats de diverses alçades, sempre d’un lluminós color verd clar i rematats per petites fulles. Un sol d’ells és suficient per a donar un toc zen a un ambient. Aquest any són la planta d’interior protagonista de maig del Flower Council of Holland.
Els bonsais poden convertir-se en el punt de partida d’una apassionant afició, tot i que són els que demanen més dedicació. Per a començar, cal no oblidar que són arbres, i per tant el més ideal és que visquin a l’aire lliure, a excepció dels d’espècies d’origen tropical i subtropical, que s’adaptaran millor als ambients d’interior sempre que tinguin prou llum. Una atenció indispensable i que no es pot deixar d’atendre en cap cas és el reg: tenen poc substrat a la safata i necessiten aigua cada vegada que la terra es vegi seca, i segons les exigències de cada espècie.
Cal regar-les suaument i delicadament per a no aixecar el substrat, i deixar que es xopi tot el test fins que l’aigua surti pels forats de drenatge per tal d’evitar que la base quedi embassada. A Iniciación al bonsái: ¿cómo debes cuidarlo?, a verdeesvida.es, t’expliquem quines altres atencions els calen.
El ficus Ginseng o fals bonsai
Més fàcil de mantenir i d’adaptar-se a la vida dins de casa és el ficus Ginseng, sempre que disposi d’un lloc amb molta llum, però fora de l’abast del sol directe. Aquests curiosos exemplars són el producte d’un veritable muntatge: sobre les arrels d’aspecte llenyós, que triguen molts anys a desenvolupar les seves estranyes formes de mandràgora, s’hi injecten frondoses branquetes de ficus de fulles molt petites. El resultat són aquests exemplars amb aspecte de bonsai que veuràs de moltes grandàries diferents en el teu centre de jardineria. Igual que tots els ficus, agrairà que se li proporcioni reg amb moderació i humitat mitjançant polvoritzacions per a compensar la sequedat ambiental. El pa d’arrels ha de romandre humit, però de cap manera no ha d’estar xop.
EL BAMBÚ DE LA SORT
El bambú de la sort ocupa el graó més baix en manteniment i en dedicació d’aquestes tres plantes zen. Ni tan sols no necessita terra: es poden cultivar en hidroponia a canvi d’una renovació setmanal de l’aigua (millor si és de pluja o neutra). Les tiges soltes van bé en gerros de formes senzilles amb una capa de còdols al fons que serveixi per a mantenir-los rectes, i entre 5-8 centímetres d’aigua perquè les arrels romanguin submergides del tot. Si es presenta en forma de manats lligats, s’ha de procurar que al fons del test sempre hi hagi aigua neta. No necessiten gaire cosa més, sempre que estiguin en un entorn molt lluminós, però fora del sol directe.
Les plantes s’han de treure de l’aigua una vegada al mes per a netejar curosament les arrels sota el raig d’aigua de l’aixeta, així com els còdols i el recipient mateix, cosa que evitarà que apareguin microorganismes que puguin provocar podriment. Si l’aigua fa olor, és mal senyal.
El bambú de la sort també es pot cultivar a terra. En aquest cas, cal donar-li les atencions que reben dragons comuns, com ara la Dracaena deremensis. El més important és regar just perquè el substrat mantingui un grau d’humitat, però sense embassar-lo. És clau que el test tingui un bon drenatge i que el substrat sigui porós i ric.
